Benvinguda Mireia!

ELS PRIMERS ENCÀRRECS

No fa gaires setmanes la Laura, una bona amiga,va venir a casa de visita. Tot xerrant li vaig explicar que m'havia començat a aficionar a tot el món del patchwork i que estava fent cosetes pels de casa.

A la Laura li va agradar tant el que estava fent que es va decidir a fer-me un encàrrec: tres samarretes i un body per regalar a amics i familiars!

Ni us podeu imaginar quina cara vaig posar ni la il·lusió que em va arribar a fer! Us ho podeu imaginar? Creieu-me que vaig posar-me per feina ben aviat! Mai costa posar-se a treballar quan vé de gust!

Aquí us deixo unes fotos...

Salut!









I SI FAIG COSES PELS ALTRES?

La meva afició al patchwork, tal i com ja us he comentat a un post anterior, em va venir just acabat de néixer en Roger.

La meva mare li havia fet unes bosses per la roba de l'hospital i, a partir d'aquí, se'm va encendre la bombeta de que jo també podia fer cosetes d'aquestes. Vaig començar a "experimentar" tot fent samarretes per en Roger. I a partir d'aquí, samarretes pels meus nebots!

UN REGAL PEL PETIT DE LA FAMÍLIA, EN ROC!

MAC, MEC, MIC...TOCA'T EL MELIC, BERNAT!

UN CAVALL PER LA LAIA



ELS INICIS



Aquí us presento les primeres samarretes que vaig fer. Totes elles pel meu petitó Roger.

D’alguna manera s’ha de començar, no? ;)

EN ROGER

LA PRIMERA CREACIÓ!

AMB LA IL•LUSIÓ D’UN NOU PROJECTE:

Salut a tothom!

Avui començo aquest blog. I la veritat és que no sé ben bé com fer-ho...però suposo que, de mica en mica, anirà agafant forma.

Tampoc sé del cert com he arribat fins aquí. No m’agradava cosir, tinc un bebè, no sé massa com funciona tot això dels blogs... i mira! Després de temps de donar-hi voltes aquí em teniu! Cosint, amb manca d’hores al llarg del dia i creant un blog. Què més es pot demanar? ;)

Des de sempre m’he interessat pel dibuix, la pintura, la lectura i totes aquelles cosetes fetes a mà. Aquelles que tenen quelcom especial. Aquelles que són úniques. Però cosir no m’havia interessat mai. Potser pel fet que de petita, un parell d’estius, em van obligar anar-ne a aprendre amb una meva tieta. Crec que van ser  els pitjors estius de la meva vida. No m’interessava gens ni mica fer vores de vestits i el que fos de gent que no coneixia de res...

No obstant,  sembla estrany que, després de més de deu anys, encara em recordi de moltes coses! I, a més a més ara m’agrada! Al·lucinant... serà que em faig gran...

I déu ser això, que amb els anys una comença a veure les coses d’una altra manera. Jo que un cop he tingut el meu fill, quan no em queden més hores al dia, m’he començat a aficionar al patchwork als meus moments “lliures”.

Potser m’he tornat boja, però m’encanta. I realment ho necessitava: per desconnectar, per crear, per divertir-me i per compartir amb vosaltres totes aquelles coses que vaig fent.

Espero que en gaudiu tal i com en gaudeixo jo.

Per qualsevol consulta no dubteu a enviar-me un e-mail al següent correu: lauraportell85@gmail.com

Fins la pròxima!

                                                                                                                      Laura